DAVE BRUBECK

                         



Video made by Gevorg Isahakyan





Dave Brubeck (Concord, 6 de desembre de 1920- Norwalk, 5 de desembre de 2012) fou un pianista de jazz estatunidenc. Un dels seus millors èxits fou Take Five.

Era membre d'una família de músics formada en la tradició europea. Fou batxiller en arts, graduat en la Universitat del Pacífic i doctor honorari en Filosofia i Lletres. El 1939 estudià música en el College of Pacific. Tingué per mestre de composició a Darius Milhaud, amb el que reinicià els estudis una vegada acabada la guerra, i va aprendre piano amb Fred Saatman.

El seu interès pel jazz es despertà molt aviat, sempre ha sentit especial predilecció per les novetats tècniques, a tal punt que, si bé registrant notables diferències, s'emparenta amb l'estil cool. Té un antecedent en el pianista i director Stan Kenton i, com aquest, se'l situà entre els anomenats West-Coasters, el qual sentit de la interpretació es caracteritzà per la intensitat de colorit i una bona dosi d'efectisme fred i intel·lectualitzat.

El 1944 va estar a Europa, en qualitat d'arranjador i pianista d'un conjunt militar. Més tard constituí, l'octet experimental que anomenà Jazz Workshop Ensemble i el quartet i el trio que portaren el seu nom (1949-51). A partir dels anys cinquanta s'incorporà al seu grup i hi col·laborà durant molts anys, el saxo-alt Paul Desmond.[1] El seu estil pianístic fou, amb tot, influït pel de George Schöring i pel de Bud Powell.

Ell mateix explica una anècdota de la seva vida, referent a emprar el dodecafonisme en el jazz; rebé dues lliçons d'Arnold Schönberg en la segona de les quals li ensenyà un treball excel·lent, des del punt de vista de la seva sonoritat. Schönberg vingué a dir-li que aquesta característica no justificava la vàlua de la seva feina, ja que calia saber el motiu pel qual el fragment sonava bé. Brubeck tallà en aquest punt les classes, ja que, segons manifestà, el jazz li donava quelcom més del que esperava descobrir en qualsevol composició formal. L'interès de l'anècdota rau a advertir-ne concepcions, a través d'ella, la impossibilitat de sintetitzar concepcions tan radicalment diferents, encara per un dels intel·lectuals del jazz.